Juliol
Uns infants corren sobre bicicletes
pels carrerons del poble. Tot és llum.
Bufa un garbí pietós. Quan el sol minva
la gent passeja, encara a poc a poc.
Els homes grans, aplegats a la porta
del bar del carrer gran, veuen com passa
la vida, amunt i avall, encisadora,
com si portés estels d’eternitat
clavats als ulls, on dormen les mirades
i els desigs sense nom, desesperats.
Quina enyorança del passat proper!
Quina enyorança del futur desat
als misteris d’antigues joventuts!
I quina pau, quin estrany privilegi,
gaudir d’un temps sense sotracs ni lluites.
L’ombra dels soldats morts
des de les pàgines
d’un llibre, a la petita biblioteca,
del poble, m’ha portat velles banderes
perilloses i inútils, car no hi ha
bandera ni paraula que mereixi
una vida, per ben humil que sigui.
De forma imperceptible, ja les tardes
s’escurcen una mica, s’abalteixen
sota innocents boirines de vacances.
Júlia Costa. 'L'ombra de les vinyes' (poemari inèdit)
4 comentaris:
"... velles banderes
perilloses i inútils, car no hi ha
bandera ni paraula que mereixi
una vida, per ben humil que sigui."
No hay nada mejor dicho, ni expresado y, dice lo que quiere decir. Júlia, marcho unos días tierra adentro. Voy a empaparme de románico palentino. Cuidat. Ja parlarem ¡¡¡¡salut
Hola, Miquel,
mercès pel comentari, jo també tinc ganes d'anar un dia d'aquests per telles palentines ja que no les conec, fins aviat i bon estiu.
Bé, ja t'he trobat i m'he fet seguidora del bloc. M'agrada molt el poema. Et va fent entrar en l'ambient que recrea d'una manera molt suau, que flueix. El tercet final em sembla extremadament poètic. I molt bo com a final.
Hola, Anna Maria, tinc uns quants blogs, potser on escric més sovint és a 'La Panxa del Bou', contenta de veure't per aquí.
Publica un comentari a l'entrada