L'autora firmant exemplars de L'inici del capvespre a la fira literària de Bellprat.
Els dies de finals de febrer porten una engruna més de claror cada tarda, espurnes de bon temps, tot i que el fred faci, encara, sovint, revifalles sobtades. Pels carrerons del volt de la catedral, mentre l’Emma i les seves amigues feien temps per anar al cinema, s’escampava, aquella tarda, una melodia coneguda, trista, que esmicolaven amb cura tres músics ambulants. Els xicots semblaven concentrats en l’execució del seu concert improvisat, conscients del seu públic de passavolants. Tenien els ulls aclucats, interpretaven aquella música amb la mateixa expressió de transcendència que podien haver assolit a dalt d’un escenari d’anomenada. La majoria de públic era també molt jove. Nois i noies amb jerseis estireganyats, motxilles de coloraines i un munt de llibres a les mans. S’aturaven davant dels músics, escoltaven una estona, i continuaven amb la seva ruta, a la recerca d’un futur dubtós. Alguns seien una estona a terra, en silenci. Ben pocs amollaven alguna moneda dins d’un estoig de violí, fúnebre com un taüt, que restava obert davant dels intèrprets, esperant l’aportació generosa dels oients espontanis.
La Mireia s’arrapava al seu xicot, en Pau, mentre la melodia li distreia el pensament de tota mena de cabòries. Aquella música, un fragment mozartià força conegut, retornava el noi a la infantesa, no massa llunyana, a una escola assolellada i plàcida on havia estat feliç. O, almenys, innocent, indiferent a totes les possibilitats doloroses d’un demà proper. En Pau sentia sovint el cor encongit, neguitós, encara que tingués la Mireia al costat i pogués percebre la seva escalfor, la seva vitalitat resplendent, optimista. Tenia massa por de perdre-la, sentia l’angoixa desesperada d’aquella mena d’amor que abans tan sols relacionava amb cançons i pel·lícules, i aquella basarda l’ofegava i l’omplia d’un sentit de la responsabilitat adult i seriós.
Comentari sobre L'inici del capvespre fet per Jordi Cervera a Icat fm:
4 comentaris:
La paraula "capvespre" sola em fa venir moltes ganes de llegir-me'l i fer-ne un anti. Me l'apunto.
Gràcies Helena, si el llegeixes i t'agrada fes-ne una mica de propaganda, les autores no-mediàtiques ens hem de refiar dels lectors inesperats.
Per cert, la portada és molt maca. també me'n fa venir ganes, de llegir-me'l. Espero que no em costi gaire de trobar.
Encara 'l'he vist' a alguna llibreria, en tot cas, el pots demanar directament a l'editorial Meteora, són molt amables i te'l faran arribar, està a prop de la Monumental, ben comunicada.
Publica un comentari a l'entrada