TARDOR

 

TARDOR



Pel camí de les ombres s’esmicola la tarda,

les magranes s’apleguen al taulell dels xinesos.

Una boira pietosa embolcalla pomeres

i la tardor mandrosa acomiada escalfors.


Pel camí de les ombres s’escapoleix la mosca,

estiuenca i molesta, familiar i tossuda.

Les papallones minven, han completat el cicle

i ara moren inútils, purpurines i pols.


Pel camí de les ombres les castanyes fumegen,

les fulles s’esvaloten als roures dels jardins

i al pati de l’escola han tornat les rialles.


Pel camí de les ombres les orenetes fugen,

els matins ara apleguen silencis de falciot

i les noves falgueres verdegen vora el rec.

Júlia Costa, poemes inèdits