OBJECTIUS
Viure el present, tan breu i fràgil,
sentir el passat com un pes mort,
veure el futur sense miratges
i ser el que s’és i fer el que es pot.
Estimar sense floritures,
llegir novel·les d’un temps vell
sentir que tot és res i passa,
que tothom cau de l’escambell.
Fer relatives les misèries
els goigs, la joia, els desenganys,
l’enyorament o l’esperança
i dir: tal dia farà un any.
Sentir el present sense miratges
viure el passat sense rancor,
pensar en futurs sense projectes
passar discretament per tot.
Poesia inèdita, 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada