on el temps ha arrelat als antics caminals,
on la tarda d'estiu arracona els silencis
i les ombres amaguen els desigs abaltits.
Innocències d'infant feien surar unes barques
a les aigües tranquil·les del llac artificial,
mentre els lotus s'obrien com estels sense pressa
i el cel d'estiu pintava el seu doble a l'estany.
Esborraven les hores els fantasmes inútils,
les paraules antigues, les amigues absents
i els amors impossibles dels poemes apresos.
He esbossat un dibuix, l'he acolorit amb cura,
hi he posat una data i el nom del vell indret
i he retornat a casa, pels carrers de la vida.
Júlia Costa, Imatges i paraules, poemes inèdits, 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada