RENOVACIÓ

RENOVACIÓ

Amb acritud el vell cavall renilla. 

L’adob d’ahir cobreix els camps d’avui. 

El pelegrí aplega a la motxilla 

quatre records i una tarja de crèdit.

Imperceptible, torna la bonança, 

els dies llargs, la llum recuperada, 

tot i que el fred encara campi alegre 

damunt congestes irisades, sòlides.

Pel codolar, pels vells camins del sol, 

cerco el sentit de totes les mirades, 

l’urc juvenil, els clots de les cadolles 

on s’hi emmiralla un cel inexistent.

Pluges pietoses damunt les ermes prades, 

llavors badades als murs dels hospitals, 

borrons a l’om que sura al broix carrer, 

el plor novell d’un nadó desitjat.

Tot es renova, cada any aquest miracle 

es fa present, la roda no s’atura. 

Cap a ponent em crida la tendresa 

d’aquell temut i ben segur crepuscle.

Roda dels anys, infinites nostàlgies, 

esperances d’avui, vida estimada. 

Júlia Costa, poemes inèdits, 2018