RENOVACIÓ
Amb acritud el vell cavall renilla.
L’adob d’ahir cobreix els camps d’avui.
El pelegrí aplega a la motxilla
quatre records i una tarja de crèdit.
Imperceptible, torna la bonança,
Imperceptible, torna la bonança,
els dies llargs, la llum recuperada,
tot i que el fred encara campi alegre
damunt congestes irisades, sòlides.
Pel codolar, pels vells camins del sol,
Pel codolar, pels vells camins del sol,
cerco el sentit de totes les mirades,
l’urc juvenil, els clots de les cadolles
on s’hi emmiralla un cel inexistent.
Pluges pietoses damunt les ermes prades,
Pluges pietoses damunt les ermes prades,
llavors badades als murs dels hospitals,
borrons a l’om que sura al broix carrer,
el plor novell d’un nadó desitjat.
Tot es renova, cada any aquest miracle
Tot es renova, cada any aquest miracle
es fa present, la roda no s’atura.
Cap a ponent em crida la tendresa
d’aquell temut i ben segur crepuscle.
Roda dels anys, infinites nostàlgies,
Roda dels anys, infinites nostàlgies,
esperances d’avui, vida estimada.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada