els ocells que acompanyen els capvespres del barri
i la pluja enyorada ha emmirallat la vida
i les cases antigues i els arbres del passeig.
El rellotge del temps arrossega nostàlgies,
recordo els morts amics i em resigno amb tendresa,
he complert un any més a l'abril que s'escola
i he filat somnis nous al balcó il·luminat.
Sento com el rellotge engruna mots i imatges,
la roda de la història no atura el seu camí,
escolto les rondalles i ja sé com acaben
aquells finals feliços i aquells herois ardits.
Les roses esdevenen una fotografia,
un esplèndid moment que no tornarà mai,
i malgrat ser tan breu, l'existència és amable
quan el bon temps arriba, entre núvols i llum.
Imatges i paraules, poemes inèdits, 2018
(Fotografia de l'autora, rosa groga al Parc Cervantes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada