NADAL, 2016
Enmig de multituds
retrobarem silencis,
penjarem fanalets i papers
de colors.
Lluentons fets d’espurnes
de mirallets de pluja
encendran noves torxes pel camí dels pastors.
Amb farina de neu, amb
àngels i amb dimonis,
amb àvies amb filoses i un
pescador pacient,
amb llenyataires vells i
rabadans escèptics,
conformarem un poble igual
i diferent.
Un infant, una cova, un
pare i una mare,
una mula i un bou, les
antigues cançons,
uns records esvaïts,
avantpassats que tornen
als instants que acomboien
les neules i els torrons.
Un any que ja s’escola pel
cistell de la vida,
uns reis que cerquen
sempre un miracle imprecís,
una pau a la terra que
sembla tan llunyana,
la bona voluntat, que
acull el desencís.
Una esperança encara, imprescindible
i sàvia,
un camí il·luminat per un
estel etern,
i la gent que ens estima i
paquets amb llaçades
al balcó de la llar, en un
mati d’hivern.
Júlia Costa, desembre 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada