Recuperant poemes que ja són antics...
Ombres d’estiu
Ombres d’estiu, els dies que s’escurcen
amaguen ja les boires de tardor
sota aquest so esqueixat de les ballades
d’una festa major que s’abalteix.
Fa temps que no vol ploure.
Tot ens cansa.
Volem el fred i el fred no té pietat
quan torna als meus paisatges
i endormisca
aquesta vida, vanitosa avui.
Volem ser eterns, però no pas immutables.
Estèril vanitat, orgull inútil.
Júlia Costa, L'ombra de les vinyes, poemes inèdits (2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada