Alguns poemes destinats a l'ANTOLOGIA de Poetes de l'Ebre d'aquest any.
PAISATGES DE BATEA
HIVERN
Els camins de silenci s’allunyen en la
boira
I la terra adormida s’esllangueix als
bancals.
Una sínia oblidada acull fades antigues
i els follets de les vinyes cerquen el foc
del mas.
En un bosc de miracles amagats i
impossibles
els borrons s’abalteixen en els ceps
resistents
i a
l’horitzó es barregen les rondalles perdudes
amb les veremadores d’un futur imprecís.
Els nous molins de vent escampen pols de
lluna
quan la fosca tan llarga embolcalla els
turons
i les sòlides llàgrimes del glaç de matinada
conformen escultures irisades i breus.
PRIMAVERA
El miracle retorna quan el dia s’allarga
i el sol estén la joia de la seva escalfor.
Vora del llarg repòs de la terra i la vinya
l’ametler coratjós florirà ben aviat.
Ens hem acostumat al joc de l’esperança,
a l'esclat d’una vida que no havia fugit,
al xiscle inesperat del falciot que
retorna,
i al verd tendre i precís de les fulles als
ceps.
Vella roda del temps, nova llum a les
teules,
fred encara, temors, una inseguretat
que ens recorda la fràgil bellesa de les
coses
I com tot és i passa i retorna i se’n va.
ESTIU
Plenitud i grandesa als senders que voregen
les esplèndides vinyes carregades de fruit
on el vi ja anuncia la presència esperada
i el pagès del present acarona els mallols.
Alegria de festa, xafogor de migdia,
capvespres de rialles i de jocs dels
infants,
forasters que retornen per a prendre la
fresca
i xerrar de la vida, i del temps i la gent.
Als tolls el sol esclata, ve un vent de
mars llunyanes
quan el sol a la posta esclata en mil
colors.
Hi ha joves que festegen i que xalen i
riuen
i al cel damunt la vila ballen els
meteorits.
TARDOR
El fruit ha madurat i els cellers són en
dansa.
El temps de les collites és el temps del
demà,
encuriosits turistes bocabadats contemplen
les llargues processons dels tractors carregats.
És època de feina, s’han acabat les festes
sota les lluminàries d’un gran castell de
focs.
El raïm serà vi i a poc a poc els pàmpols
es pintaran d’or tendre, de vermell i
castany.
Les orenetes joves s’apleguen sense pressa
per a fer un llarg viatge mentre el vell
foraster
retorna a la ciutat on la fresca és pietosa
quan la llenya s’apila a un cobert vora el
mas.
Júlia Costa, 2016