Foto: Panoramio
El veig a quarts de nou, dorm a
un caixer
i seu en un pedrís amb un barret
argentat. Amb constància
rutinària
treu d’una bossa un full i fa
dibuixos
geomètrics, amb llapis de colors
i una plantilla, com les criatures.
No sé qui és ni on va ni si més
tard
fuig del recer segur on matina
sempre
ni si té algun parent o està ben
sol.
Només és un instant en els meus
dies,
i com totes les coses repetides
veure’l em produeix una
tranquil·la
seguretat. Encara es deu sentir
prou viu com per fer els seus
dibuixos destres
seguint horaris ben
convencionals.
Reclòs en el seu món no sap que
passo
apressada i que el veig mentre
dibuixa
i el sol comença a repintar la
catedral
quan els primers turistes
tafanegen.
Júlia Costa, poemes inèdits, 2008
Júlia Costa, poemes inèdits, 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada