LES ROSES DE COLOR DE ROSA

De nou van plantar roses aquest any
al jardí on la infantesa s'ensopia
els matins dels diumenges. Sense pressa
el pare, silenciós, m'acompanyava
i patia un passat que no era el meu.

No en sé ben bé el motiu però avui són
al jardí, aquelles flors, monocromàtiques,
totes del mateix to. Però tant boniques!

Efímeres i tendres. La ciutat
retorna a les antigues servituds
i la vida s'escola pels carrers, 
però un estrany goig perdut m'amara l'ànima
en aquest lloc que tants records em porta.

I és que les roses de color de rosa
com el llaç que  als galants enamorava
de la rateta antiga i vanitosa,
imprudent, infantil i finestrera,
sempre han estat les meves preferides.


Imatges i paraules, poemes inèdits (2015)