18.1.14

ABANS DEL FEBRER

Un poema molt antic, dels anys vuitanta, recuperat del calaix dels records:

Abans del febrer



La ràdio diu que retornarà el fred.
Al capdavall, un hivern sense fred
és un hivern estrany.
Però encara ens sobta el pas de nuvolades,
les glaçades, els caramells de gel,
el gèlid vent, la solitud vençuda
per la florida breu d’un romaní.
Els ametllers comencen a florir
sota el sol i el cel blau d’un matí antic.

Sempre el bon temps acaba per tornar
I també el fred. 
                  Els cavallets de fira
on voltem, amb ridícula supèrbia,
canvien els paisatges amb constància
gronxats per l’aspra meteorologia.

Anticicló, baixes pressions, temperatura
de xafogor i boira gebradora
i núvols prims i aire polar que arriba
de mítics deserts freds d’un nord llunyà
on també hi ha famílies i passions
Infants i vells, enveges, cementiris
I tot allò que sembla original
I diferent, quan ens pertany a mitges.

      Júlia Costa (1984)