Poema escrit a partir d'una obra d'art:
JOVE LLEGINT UNA CARTA (VERMEER)
Oh, noia del passat, adolescent antiga,
Que llegeixes la carta davant del
finestral,
Mai sabré què t’explica aquest estrany
missatge,
Si és d’un amor llunyà o d’un parent banal.
Respira pau la tendra llum que ombreja el
teu rostre,
Ets més real i eterna que el meu precís
present,
Les fruites de la vida reposen a la taula,
El vidre reflecteix el teu posat absent.
Vull córrer la cortina i amagar el teu
misteri,
Del que saps i esperaves no en conec el
secret,
No sé res dels teus pares ni de la teva
feina,
Ni on és la teva casa, ni el teu petit
indret
Oh, noia del passat, eterna i immutable,
La pau sense neguits et protegeix del mal,
Si un dia vas ser fràgil i feble o malaltissa
Avui ets art per sempre, bella noia
immortal.
Júlia Costa. Poemes inèdits (2013).
Treball literari fet en per al grup TENS LA PARAULA.
3 comentaris:
El interiorismo siempre es sugerente...el poema acompaña.
Jo, vaig conèixer Johannes Vermeer, quan fa anys vaig anar a Holanda, i vaig visitar diverses ciutats.
Anys després, em van regalar el llibre, la Jove de la Perla, ia continuació, vaig veure la pel · lícula al cinema tres vegades, i em va agradar, cal ser entès en art i jo no ho sóc només m'agrada saber, i ara veient les teves blocs, veig una pintura similar a la jove de la Perla, i al costat del teu poesia, m'han recordat tot això.
Bonica poesia, i també van ser temps molt difícils, el mateix que ara ...
Una abraçada Júlia, i BCDS.
Gràcies, Miquel i Mª Trinidad, pels comentaris!!!
Publica un comentari a l'entrada