Dimarts vaig rebre, amb aquest poema, el premi de poesia de la Fundació Fe i Cultura, Mossèn Manyà, de Tortosa. No el considero aquest un premi més pel fet que el jurat era de molta categoria intel·lectual, cosa que no és gaire habitual: Gerard Vergés, Zoraida Burgos, Jesús Massip i Emili Rosales. Joan Baptista Manyà i Alcoverro (1884-1976) va ser també un reconegut intel·lectual, erudit, defensor de la llengua catalana i d'un gran prestigi en molts camps de la cultura.
TOQUEN A MORTS, AL POBLE, EN UN DIA DE FESTA
També es mor a l’estiu. També hi ha guerres
i malvestats, inundacions, sequeres
i terratrèmols i inquietants notícies
sobre un món que no acaba de fer net.
Però al mateix temps, malgrat tanta disbauxa,
una calma prudent, una advertència
feta d’afectes, de saviesa vella,
com el consell d’un mestre saberut,
ens ve a cercar quan la calor és feixuga,
enmig
d’una galvana neguitosa.
S’escurça ja, a poc a poc, la tarda.
No és estrany que les festes de les viles
se celebrin encara en aquest temps,
malgrat que les collites i veremes
siguin avui més còmodes i amables.
Són tot un símbol de la vida breu,
aquestes festes amb gegants i danses:
De la il·lusió que ens fa creure immortals,
de la necessitat de fer mudança,
per enyorar, després, el que hem deixat
quan encara l’orquestra de lloguer
escampa els sons d’una cançó d’abans
sota les banderoles de colors.
I una frescor sobtada, prematura,
acompanya aquest so de les campanes
quan un difunt, que jo no coneixia,
s’acomiada dels anys i dels estius
mentre jo escric darrera la finestra.
Júlia Costa, premi poesia Fundació Fe i Cultura (Tortosa, 2012)