17.6.12

PAISATGES D'ESTIU


PAISATGES D'ESTIU

Al relleix del finestral
mirant la plaça abaltida
hi tinc un test sense flors
on dorm un esqueix de vida.

El sol pinta les teulades
per a donar-me el bon dia
amb colors del temps que ve
i una mica de mentida.

Sento els estornells amics,
I entre els núvols que matinen
hi dibuixen els falciots
els caminals de les vinyes.

Les campanes de les vuit
desvetllen les hores tristes
i una veïna amatent
espolsa estores antigues.

Els paletes han trobat
les eines esmorteïdes
entre somnis de palaus
i de cases presumides.

Entre margeres i bosc,
més enllà de les botigues
els tractors enderiats
festegen amb les collites.

Madura el raïm primer,
i entre la verdor infinita
reflecteixen els penjolls
el poble, els camins, l’ermita.

Matí d’un temps que és el meu
i d’una gent que m’estima
i d’un present que se’n va
però que encara em necessita.

Espurna d’eternitat.
Un lloc, un moment, un dia,
que no tornarà mai mes
damunt la terra petita.

Júlia Costa. poemes inèdits (2011)

6.6.12

ESTIU


Estiu


Als carrers plens de pols i de brutícia
el sol es fon per estretes escletxes,
i arriba als passadissos més humits
i foscos, d’aquests pisos amb tants anys,
que avui apleguen gent de tot el món
que no coneix les passes abaltides
dels qui els van precedir i ara són morts.

Fa calor, diu tothom.
com si l’estiu
a la ciutat, no hagués conegut dies
d’excessos càlids, d’humitat perenne.

Calor, fred, humitat, xafogor, pluges,
paraules destinades a encetar
relacions veïnals, i a esberlar, estèril,
el silenci que tots portem a dins.

Festa Major de barri a les butxaques
gegants per als infants, i serpentines
entre balcons, damunt del meu present.


Júlia Costa. La Pols dels Carrers (Meteora, 2006)