23.5.12

REIVINDICACIÓ DE LA FLORITA





Els herois arrauxats dels tebeos d’altres temps
són objectes de culte dels grans col·leccionistes.
Tant és que estossinessin a dojo els enemics
o que fossin dubtosos els seus grans ideals.

A les botigues grans, de mitificat culte,
s’apleguen belles mostres de l’art de la vinyeta,
però ben poca cosa trobareu a l’abast
sobre els somnis senzills de les noies antigues.

Algú –un home, segur-, un dia em comentava
que era ben infumable la carrincloneria
d’aquelles heroïnes de pa sucat amb oli,
i d’entremaliadures innocents i benignes.

Les noies presumides, les noies que cercaven
un amor a l’abast, una llar, una feina,
que somniaven en fills i en bressols i en pastissos,
semblen, vistes avui, gairebé inacceptables.

Amb l’arrauxat intent de ser considerades
iguals, van oblidar els somnis enyorats,
un univers petit, domèstic i assenyat,
esclafat pel pes dur dels valors dels senyors.

Reivindico Florites, en demano facsímils,
tot i que no sé pas si es vendrien a dojo.
Avui mirant enrere m’he adonat de les pèrdues,
dels valors tan amables dels sentiments senzills.

Al capdavall retornen els guerrers a la llar,
si la guerra no els deixa esclafats i malmesos,
i encara no han après a repassar mitjons
ni a netejar la cuina, ni a cuidar criatures.

Manquen més empresàries, eficaces manaies,
capitanes de barco, directores de bancs,
presidentes de tot, fins exterminadores
del mal, de l’enemic o del capitalisme.

Ja veieu com va tot, les dones de fer feines
treballaven en negre fins fa ben poques llunes,
no tenen dret a atur ni a d’altres francesilles
fan la feina domèstica de les economistes.

Mainaderes a sou, cangurs a hores pagades,
cuineres sense estrelles de cap mena al currículum.
Al capdavall algú ha de fregar els plats bruts
i passar la baieta i espolsar les catifes.

Reivindico Florites, i Assutzenes i fades,
i princeses inútils i amors adolescents,
i llaços i miralls i aquell color de rosa,
avui, quan la tardor m’ha fet conservadora.


   Júlia Costa. Poemes inèdits (2012)


5 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Fenomenal ¡¡¡¡ fenomenal ¡¡ Aixó es un poema social, dels que m´agraden...salut

Júlia ha dit...

Miquel, és que la veritable igualtat i revolució feminista no arribarà fins que les feines de neteja no es paguin com les d'un informàtic -al menys-.

Hem passat 'el mort' a les més pobres i ja està.

Marcel ha dit...

Hola Júlia,
fa temps que estic buscant textos o poesia actual per musicar, per intentar poder fer un bon projecte cultural i musical.
He arribat al teu blog per versos.cat i després a http://trossetsdemijulia.blogspot.com.es (diria que també és teu). Si t'interessa parlar-ne escriu-me a: marcel_ferrer_rovira@hotmail.com

Moltes gràcies,
Marcel

Marcel ha dit...

Perdona, perquè no sé si ets la mateixa Júlia Costa. Ja he escrit en l'altre blog per si no fossis tu. Gràcies igualment.

Júlia ha dit...

Hola, Marcel, el blog que dius és d'una altra Júlia Costa, molt més joveneta que també escriu poesia.

No passa res, t'enviaré uns poemes per email, tinc algun llibre publicat i crec que alguns d'ells serien molt 'musicables'.