Nit des del balcó

Nit des del balcó

Un tros de cel per on s’esmuny la lluna

i on fins i tot en dies com aquest

podem ensopegar-nos amb planetes

brillants i amb rams d’estels de llum modesta,

omple l’espai on el carrer de casa

dibuixa un viarany de foscor nova

entre terrats, que freguen antics núvols.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2011).