23.2.12

MATÍ




Abrió la flor del cardón 
y el campo se iluminó...
   (Rafael Alberti)





El dia fred era molt clar, molt clar.
Es va obrir el sol, com una gran carlina,
i tot va començar.

Es van encendre els arbres i les cases
i els rostres dels infants en els cotxets.

Els ulls de tanta gent s’il·luminaven,
miralls d’una ciutat sense fronteres.

Follets de llum brollaven de les pedres
i de les aigües brutes dels bassals.

Algun ocell, de tarannà pacífic,
cantava la tonada del matí.

I la gent que sortia, adelerada,
de l’estació del metro, s’amarava
de l’aire net i de l’esclat de vida
que l’atzar amb tendresa els oferia.

Com una gran carlina, el sol obert,
déu antic, escampava purpurina,
damunt d’una postal en blanc i negre.


Júlia Costa. Poemes inèdits (2004)