Abrió la flor del cardón
y el campo se iluminó...
(Rafael Alberti)
El dia fred era molt clar, molt clar.
Es va obrir el sol, com una gran carlina,
i tot va començar.
Es van encendre els arbres i les cases
i els rostres dels infants en els cotxets.
Els ulls de tanta gent s’il·luminaven,
miralls d’una ciutat sense fronteres.
Follets de llum brollaven de les pedres
i de les aigües brutes dels bassals.
Algun ocell, de tarannà pacífic,
cantava la tonada del matí.
I la gent que sortia, adelerada,
de l’estació del metro, s’amarava
de l’aire net i de l’esclat de vida
que l’atzar amb tendresa els oferia.
Com una gran carlina, el sol obert,
déu antic, escampava purpurina,
damunt d’una postal en blanc i negre.
1 comentari:
...salut ¡
Publica un comentari a l'entrada