Hi ha un racó en algun lloc que em pertany i m’espera,
a una clariana antiga, en un bosc ben proper,
sota l’ombra d’un freixe i d’un vell lledoner,
vora una font perduda que fa olor de til·ler,
de lligabosc florit i d’alzina surera.
Hi ha un racó que ningú no trobara a una guia,
ni al dibuix emmarcat d’un museu provincià,
ni al record enyorat, ni al neguit del demà,
ni a cap somni imprecís, ni a un paisatge llunyà,
ni a cap mapa petit ni a cap fotografia.
És tan sols meu. Hi deso les llavors de tristor,
les joguines trencades i un vestit de domàs,
un tresor sense nom, un escaire, un compàs,
la cartera de fusta i un petit cartipàs,
on hi ha escrita la història d’una vella tardor.
Hi torno quan l’estiu em basteix solituds,
quan la mort es passeja vora els murs més propers,
quan no tinc il·lusions, ni cançons, ni diners,
quan m’adono que tot és el mateix que res,
i als carrers s’esmicolen tots els dies perduts.
HI ha un racó en algun bosc que em pertany i m’espera,
un indret ben proper on s’hi adorm un corriol,
amarat d’humitats i d’espurnes de sol,
on l’herba del matí m’hi ha teixit un llençol,
i on el temps s’abalteix i la pau s’hi arrecera.
Júlia Costa. Poemes inèdits (2006)
3 comentaris:
Segur que hi ha un lloc per a tu, com aquest racó tan preciós, la imaginació és el millor del món i les teves paraules encadenades una preciositat, plenes de tendresa i afecte.
preciosa poesia Júlia, aquesta és molt profunda i amb molt sentiment, moltes gràcies estimada amiga per compartir-la amb nosaltres, gràcies i una abraçada.
Escrius un català fantàstic, he d'aprendre moltíssim per poder expressar les meves paraules. un petó
Estic molt d'acord amb la M. Trinidad, aquest racó preciós el trobem sovint en la literatura i avui l'he trobat en el teu poema. Gràcies!
Gràcies, Mª Trinidad i Sílvia!!!
Publica un comentari a l'entrada