Restes dels temporals i maltempsades,
unes meduses mortes, damunt la sorra tèbia
encara mostren cert orgull cromàtic
però són ja, tan sols, un moc inconsistent.
Temps era temps, inflades navegaven,
seguint capricis dels corrents marins,
majestuoses, irisades, belles,
i produïen, als banyistes tendres,
inquietuds un pèl exagerades
doncs és sabut que el frec dels seus tentacles
no és pas del gust de cap persona amb seny.
Quantes pors hem tingut de les meduses
humanes, tan fatxendes, tan inflades,
que amb una breu carícia inesperada
ens poden provocar, de cop i volta,
irritacions molestes, doloroses!
I al capdavall, un dia no són res,
un moc damunt la sorra de la platja
i aquells temors que ens feien ser prudents
es mostren en la seva dimensió
precisa, quan al món hi ha mals pitjors
que ensopegar amb tentacles urticants
entre les ones de la mar propera.
Júlia Costa. Poemes inèdits (Recull 'Càmera digital', 2012)
Fotografia: Júlia Costa, 'Medusa morta' (Múrcia)
1 comentari:
Un blog genial, que merece la pena ser leído y amado. Te invito a conocer mi blog, participa en solidario en la blogoteca. Y si te parece que merece un voto, desde ya muy agradecida!!! Ya faltan días nada más para poder votar!! Hasta el 3/2/12.
Publica un comentari a l'entrada