CAMINEM SOBRE CENDRA

Caminem sobre cendra

Caminem sobre cendra, sobre fòssils absurds,

el capvespre no és més que un fenomen de fira,

i cada anys els minuts es van fent molt més curts,

i el mirall que no parla, intransigent em mira.

Del no res a no res, vet-ho aquí tot plegat,

el resum d'un relat ple de pàgines tendres,

la novel·la del temps impresa en paper arnat,

impossible fer rams de ginesta al novembre.

Camino. Què he de fer? Enfonsar-me del tot?

Esperar, vora el riu, la tempesta darrera?

Escoltar encara avui el ressò d'un vell mot?

Estimar i compadir els companys de drecera?

Somniar cels de cristall i reines de les neus?

Creure en jardins subtils i d'eterna florida?

Viure, potser, tan sols, ja que sota els meus peus,

encara hi ha l'arrel d'una vella embranzida.

Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)