Avui es presenta un projecte poètic sobre el tema de l'autisme, al Centre Lleidatà. És un problema que conec una mica pel fet que tinc un nebot autista, l'Àlex, així que de moment hi he col·laborat amb el poema que penjo, dedicat al meu estimat nebot. Per si no fos prou al projecte hi ha implicada la Marta Pérez Sierra, poeta i amiga.
ÀLEX
Al meu estimat nebot, Àlex Costa
En sabem poca
cosa dels somnis que t’envolten,
de l’univers
on jugues, singular i proper,
de les pors
imprevistes que t’escapcen somriures
o del pou on
romanen els teus dies més clars.
Diferent de
nosaltres, ens has mostrat la terra
on res no és
com semblava ni com vam desitjar
però els
camins d’esperança, infinits i difícils,
al costat teu
se’ns obren cap a nous horitzons.
Desvetlles la
tendresa generosa i immensa
dels pares i
dels avis, dels oncles i els germans.
Ens hem tornat
més savis des que tu ets amb nosaltres
i ens ensenyes
a viure sense grans vanitats.
L’enigma no
precisa de gaires diagnòstics,
farem per tu
el que calgui, que sempre serà poc,
els nostres
egoismes esdevenen inútils
davant de la
innocència que acull el teu neguit.
Àlex
entremaliat, belluguet i trapella,
follet de les
boscúries que no coneixem prou,
encara que
aquests versos no arribis a llegir-los
jo per a tu
els he escrit, fets amb llum de tardor.
Júlia Costa
