NADAL 2017
Ara és el temps dels records que retornen,
l’època freda que encalça el futur,
la de nits llargues i neu a muntanya,
la de botigues
farcides de fum.
En aquests dies la molsa s’escampa
damunt la terra abaltida i silent,
i les cançons oblidades reviuen
i uns reis segueixen la ruta del vent.
Potser les coses no són com voldríem
i el desengany s’arreceri al llindar,
i ens anguniegi aquest buit de l'absència
dels qui algun dia vam poder estimar.
I malgrat tot, una nova esperança
s’encén a un cel amagat i remot,
rere les tendres bombetes de fira
i avets guarnits que s’enyoren
del bosc,
mentre un infant, el petit de la casa,
ens enfarina teulades i pous,
a aquest Betlem a la mida dels àngels,
amb serralades de suro cendrós.
Torna la llum, amagada i pregona,
espurna lleu d’un estel de cartró.
I una miqueta de pau entendrida
esquitxa el cor d’un escèptic pastor.
Júlia Costa, poemes inèdits, Nadal 2017
