17.6.20

EL PARC I LES OMBRES: ENTREVISTA




Entrevista feta per l’escriptora Montserrat Galícia, amb motiu de la primera presentació  de la novel·la.


1.-Has nascut i vius al Poble-sec,  però part de la teva família provenia de la Garrotxa, i això es reflecteix a la novel.la, ens en podries parlar?

De la Garrotxa era la meva família paterna, el meu pare va néixer a Mieres. Amb el temps he sabut que el seu avi va anar a Mieres a causa del final de les guerres carlistes, però que era de Beget. És una comarca fascinant, misteriosa, amb molta història i que m’ha inspirat una mena de geografia imaginària centrada en un poble inventat, que recorda Mieres però no ho és, Userda.

2.-Fes-nos cinc cèntims dels teus autors de referencia, allò que es diria, els que t’han influït...

Podria fer una llarga llista i me’n deixaria molts. Fa anys sempre mencionava els grans autors del XIX, Tolstoi, Balzac, Galdós. Però m’agrada molt llegir i sempre descobreixes coses noves i tot acaba per tenir un pes a l’hora d’escriure, de vegades, fins i tot, sense ser-ne conscient.

3.-A l’hora de fer la novel.la, què va ser primer, el crim o la investigadora, la Mila?
Potser la Mila, tot i que va ser un personatge que em va venir al cap amb una certa dosi d’ironia, una mena de mestra com jo, jubilada, sense cap aspecte personal rellevant... Una mena de Marple del Poble-sec. Però el personatge se’m va anar complicant i va agafar vida pròpia.

4.-Que té de novel·la de gènere?
Alguns elements recurrents en els llibres d’enjòlit, un crim, misteris del passat, secrets familiars, uns quants sospitosos, una dona tafanera que no ho veu clar, un investigador jove i sense massa ambicions, rebotat d’altres feines...

5.-Destrueix la idea de gènere que podríem tenir? I això és bo?
Crec que, en molts aspectes, si que no respon al que entenem per novel·la de misteri, avui els límits, fins i tot del que és o no és novel·la, un tema que fa anys va generar moltes discussions i molt debats, son prims i estantissos. No sé si és bo o dolent, això depèn de la percepció dels lectors i del valor literari que pugui tenir, més enllà, fins i tot, de l’argument.

6.- En algunes ocasions has dit que en aquesta novel·la hi ha personatges de novel·les anteriors, quins serien?

A moltes novel·les recupero personatges anteriors o que, en algun altre llibre, van sortir de passada. Això ho feia Galdós i ho han fet d’altres autors, jo crec que en ocasions sap greu abandonar del tot personatges que t’has inventat. Aquí hi ha, per exemple, l’evocació d’un personatge tèrbol, una mena de patum de la cultura catalana però que, en realitat, tenia moltes ombres i una tirada inquietant a les adolescents.  També hi ha referències a esdeveniments reals, amb noms i circumstàncies canviades, i que es mencionen en alguna altra novel·la meva.

7.- I finalment,  la Mila continuarà resolent misteris
 M’agradaria força, i, de fet, tinc alguns arguments al cap. Però tot vol temps, reflexió i endegar una història sòlida i ben explicada. Espero que sigui així.


14.6.20

EL PARC I LES OMBRES, ESTAT DE LA QÜESTIÓ

EL PARC I LES OMBRES - Júlia Costa | Stonberg Editorial

Les circumstàncies han fet que això del virus i el confinament coincidís amb la promoció del meu darrer llibre. Algunes presentacions no s'han pogut fer i ara, de cara a l'estiu, i encara sense una normalitat efectiva, em temo que tot plegat quedarà abaltit. De tant en tant, en aquest blog, aniré recordant el llibre i alguns comentaris que m'han fet sobre el seu contingut, gent que també escriu tot i que no pertanyin al grem de les patums oficials del sector.

Fa anys l'antic diari AVUI, els dijous, publicava un suplement literari molt interessant en el qual el llibre català, escrit i pensat en català, hi tenia un espai gairebé sempre. El diari va ser abduït pel PUNT i ja no és el mateix. La Vanguardia havia tingut un bon suplement literari al qual, durant un temps, va dedicar un espai al llibre català. Aquell suplement es va reconvertir en una barrija-barreja que es diu Cultura i fins i tot això tan eclèctic de la cultura ha quedat darrerament reduït a la minima expressió.

Com que cada dia surten més llibres i hi ha menys espais on comentar llibres, sigui a la premsa o als mitjans de comunicació, que algú mencioni algun volum no mediàtic és un miracle, si no tens coneguts i saludats en el sector. I encara. Molts llibres que s'arriben a ressenyar i comentar als diaris convencionals els ha escrit gent del mon del periodisme, habituals de les tertúlies, persones que ja son 'a dins', vaja. A més a més existeix una tendència estranya a escriure 'la novel·la', sembla que és un gènere de prestigi i cantants, historiadors, actors i, evidentment, periodistes, intenten incidir en un mercat saturat i complex. Molts llibres que es venen -relativament- bé pertanyen a autors i autores que ja son 'famosos' o populars. No entro en el tema de la qualitat, subjectiu i espinós i que podria generar molta teoria inútil.

Al blog, per tots aquests motius i d'altres, aniré donant ressò a fragments d' alguns comentaris que m'han fet sobre el llibre persones amigues, moltes de les quals, també, escriptores. Com ara aquest, que pertany al programa Cafis de Lletres, de Ràdio Sant Celoni, de Sílvia Romero:

...la riquesa expositiva de la novel·la que ens ofereix Júlia Costa no acaba pas aquí. Perquè les investigacions els duen a documentar-se i indagar al voltant d’assassinats i morts antigues. Em refereixo a crims ocorreguts fa un munt d’anys, en alguns casos inventats de cara a la recreació literària, però en altres casos basats en crims reals que van tenir lloc aquí, a casa nostra. Cosa que provoca en nosaltres, el lectors, la curiositat d’indagar, també, per conèixer més aquestes truculentes històries d’una època passada però que, ben mirat, tenim encara aquí, ben a prop. 

És, doncs, una novel·la que es mou entre el thriller i la denúncia, amb alguna que altra dosi d’ironia, i ambientada a cavall de Barcelona, que és on té lloc l’assassinat amb què iniciem la lectura, i d’altres poblacions de Catalunya o del microcosmos literari a què ens té acostumats Júlia Costa, que llibre rere llibre ha creat la seva geografia personal, ben sovint fàcilment identificable. 


El tema de la distribució editorial, avui, és també complicat. El Parc i les Ombres el podeu comprar directament a l'Editorial Stonberg i, és clar, a Amazon. Qualsevol llibreria amb interès el pot aconseguir, així mateix, amb facilitat. Al meu barri tinc sort de la Núria de la Papereria llibreria Nitus, que té tots els meus llibres i m'avisa quan se'n ven algun. 

A la web de l'editorial també es poden llegir alguns comentaris sobre el llibre que han fet els seus primers lectors i lectores.