1.8.17

NOSTÀLGIES ESTIVALS


L'estiu té solituds i fins i tot
sento l'absència dels qui ja són morts
amb més intensitat que quan l'hivern
escampa l'escalfor de tantes festes
al meu entorn.

L'estiu és un final, la vida passa
entre la xafogor de la ciutat
i les platges on sembla que un mar fràgil
s'empassi navegants i nedadors
en l'anònim conjunt que conformem
els éssers vius, damunt la sorra tendra.

A muntanya és encara més palesa
aquesta solitud. A poc a poc
s'escurcen ja les tardes. Els camins
semblen perdre's al fons dels horitzons
en el no res del mar de les distàncies.

Deu ser l'edat, em dic. Però m'enganyo,
ja quan era petita, quan la vida
estenia misteris davant meu
i tantes existències imprevistes,
sentia, com avui, de tant en tant,
a l'estiu, sota el sol tan inclement,
una mena d'enyor desesperat
que congriava tristors inexplicables
que irritaven, recordo, a la gent gran
del meu entorn, car no les entenien.

Tornarà la tardor, serem més grans,
la fresca forjarà seguretats
i ganes de sortir a escampar la boira
sense aquestes frescors artificials
que ens aclaparen i que fan que estiguin
les finestres tancades, soterrats
al cau dels somnis fets de migdiades.

La gent, per oblidar les solituds,
viatja i es distreu. I quan acaba
el viatge, t'ensenya, melangiosa,
un munt inútil de fotografies
i filmacions. Inútil esperança
de fer eterns els minuts que han esberlat
cercant qui sap quins móns sense sentit.



Imatges i paraules, poèmes inèdits, Júlia Costa, 2017

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

L'estiu té alguna cosa d'engany, de miratge. La gent fuig cap al no res, a la recerca d'una foto que la situï en un lloc precís. Dels estius de la infantesa recordo, sobretot, els silencis de les tardes, el sol dibuixant feixos de llum entre les persianes, jugant amb les partícules de pols, mentre llegia assegut a terra i esperant que el món despertés del son de la calor per sortir a jugar al carrer.

Júlia ha dit...

Enric, igual que es parla de no-llocs l'agost, sobre tot, em sembla un no-temps, per a mi l'any comença pel setembre i acaba el juliol, pel juliol encara hi ha una certa activitat 'convencional'.