1.12.16

PATRIMONI PERDUT





Hi havia un gran cinema a l’antiga avinguda
on els somnis filaven un futur més amable
i on a la mitja part, en un bar sense portes
hi venien galetes, caramels i gasosa.

L’enforcall de carrers dibuixava una plaça,
vaques sense pastures somniaven muntanyes.
A l’església malmesa per revoltes antigues
hi cremaven molts ciris sota sants sense pàtria.

Al convent de les monges hi havia un hort magnífic,
amb un pou, un safareig i una marededéu,
i una enorme figuera que s’abocava alegre
per damunt de la tanca, vers un carrer menut.

Barri amunt s’iniciava un poble de barraques
on la gent més alegre cantava fent bugada
i per on la mainada s’encalçava al capvespre
o jugava amb fireta i bressolava nines.

Hi havia moltes coses, avui n’hi ha moltes altres,
que ja no puc percebre amb ulls enlluernats,
però que seran postals als records del futur
d’aquells que em sobrevisquin quan jo ja sigui res.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2016


2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Són records.
Molt bé.
Por cierto....ya no me acordaba del to-vivo emplazado en el techo del Apolo.
Ostras...¡ cuántas veces lo habré visto funcionar ¡..y que envidia el no poder subir por no llevar una peseta en el bolsillo.
Salut.
Te guardo el libro de esta tarde. Cuando suene tu nombre les daré las gracias en el tuyo...una abraçada.

Josep Aguilera Torres ha dit...

Quanta il-lusió en quella adolescencia manca de recursos i amb la roba apedaçada.A la petita biblioteca del poble anavem a parar per no passar fred.
Records agridolç.
Una abraçada.