19.12.16

NADAL, 2016


NADAL, 2016



Enmig de multituds retrobarem silencis,
penjarem fanalets i papers de colors.
Lluentons fets d’espurnes de mirallets de pluja
encendran  noves torxes pel camí dels pastors.

Amb farina de neu, amb àngels i amb dimonis,
amb àvies amb filoses i un pescador pacient,
amb llenyataires vells i rabadans escèptics,
conformarem un poble igual i diferent.

Un infant, una cova, un pare i una mare,
una mula i un bou, les antigues cançons,
uns records esvaïts, avantpassats que tornen
als instants que acomboien les neules i els torrons.

Un any que ja s’escola pel cistell de la vida,
uns reis que cerquen sempre un miracle imprecís,
una pau a la terra que sembla tan llunyana,
la bona voluntat, que acull el desencís.

Una esperança encara, imprescindible i sàvia,
un camí il·luminat per un estel etern,
i la gent que ens estima i paquets amb llaçades
al balcó de la llar, en un mati d’hivern.

Júlia Costa, desembre 2016

8.12.16

PUNTUACIÓ




Resultat d'imatges de TRACTAT DE PUNTUACIÓ

PUNTUACIÓ           

Vaig iniciar amb majúscula el quadern de bitàcola,
després hi vaig escriure projectes en negreta,
vaig posar entre cometes els amors fet distància,
en cursiva paraules que no havien de ser.

Vaig separar amb les comes les esperances febles,
després de la disbauxa vaig fer punt i seguit,
punt i apart quan la vida se’m va mostrar difícil.
Vaig escampar a les pàgines un munt d’interrogants.

Signes admiratius van cloure les sorpreses,
amb dos punts iniciava les enumeracions
de tants somnis efímers i  d’il·lusions perdudes
vora d’un punt i coma absurd i ben sobrer.

Avui he perdut grapa per la cal·ligrafia,
L’ortografia em pesa, la norma m’és distant.
Ara escric llibertat en lletra molt menuda,
subratllo la paraula i poso punt final.



1.12.16

PATRIMONI PERDUT





Hi havia un gran cinema a l’antiga avinguda
on els somnis filaven un futur més amable
i on a la mitja part, en un bar sense portes
hi venien galetes, caramels i gasosa.

L’enforcall de carrers dibuixava una plaça,
vaques sense pastures somniaven muntanyes.
A l’església malmesa per revoltes antigues
hi cremaven molts ciris sota sants sense pàtria.

Al convent de les monges hi havia un hort magnífic,
amb un pou, un safareig i una marededéu,
i una enorme figuera que s’abocava alegre
per damunt de la tanca, vers un carrer menut.

Barri amunt s’iniciava un poble de barraques
on la gent més alegre cantava fent bugada
i per on la mainada s’encalçava al capvespre
o jugava amb fireta i bressolava nines.

Hi havia moltes coses, avui n’hi ha moltes altres,
que ja no puc percebre amb ulls enlluernats,
però que seran postals als records del futur
d’aquells que em sobrevisquin quan jo ja sigui res.

Júlia Costa, poemes inèdits, 2016