24.8.16

OMBRES D'ESTIU



Recuperant poemes que ja són antics...

Ombres d’estiu

Ombres d’estiu, els dies que s’escurcen
amaguen ja les boires de tardor
sota aquest so esqueixat de les ballades
d’una festa major que s’abalteix.

Fa temps que no vol ploure.

Tot ens cansa. 

Volem el fred i el fred no té pietat
quan torna als meus paisatges
i endormisca
aquesta vida, vanitosa avui.

Volem ser eterns, però no pas immutables.
Estèril vanitat, orgull inútil.


Júlia Costa, L'ombra de les vinyes, poemes inèdits (2010)


2 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

No , no son antiguos. Habla del ser humano, sin distinción de sexos.
Fíjate si no son antiguos que el Eclesiastés, atribuido a Salomón, ya nos habla de la vanidad, y de eso parece que han pasado casi 3.000 años.
Tu poema es completamente actual:

"...aquesta vida, vanitosa avui..."

Josep Aguilera Torres ha dit...

Solstici d'hiver ens convida a un replegament interior.
Una abraçada.