4.4.16

ABRIL







Un antic poema, breu i que m'agrada força:

ABRIL

Ha florit calabruixa
entre el silenci eixarreït dels camps.

Sota el sostre, esquitxat de lluminàries,
de la gran catedral de l’infinit,
un orgue restaurat, torna a la vida.

Res no serà com era. Tot comença.
Damunt les tombes, juguen els infants.



Júlia Costa, poemes antics


4 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

"...Res no serà com era..."
Justo. Exacto.

Salut

gloria abras pou ha dit...

I nosaltres tampoc som els que èrem. Poema suggeridor de silenci peerò també de paraules.

Josep Aguilera Torres ha dit...

Melodia perseverant del art,que es la revelaxió de la natura.
Una abraçada!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Glòria i Josep!