31.7.15

CAPELLA I CAMÍ

Davant de la capella passa el temps,
el vianant sense objectius ni pressa,
l'adelerat jovent que cerca l'èxit,
al final d'una cursa adelerada.

Passa la tarda, càlida i feixuga,
passen els dies freds, les nits tranquil·les,
i els segles acumulen tantes passes
que el camí ja ha oblidat la seva tasca.

Passem nosaltres, un moment tan sols
ens porta al vell llindar de la capella
on un sant venerat de forma humil
comparteix un present sempre tan breu.

La capella és la sòlida esperança
de perdurable vida immaterial,
però el camí, que es perd entre bardisses,
no espera eternitats tan immutables.

Tot passarà, també el camí, l'estiu,
i la capella i fins el sant fidel
pot ser que un dia triï la incertesa
del camí estret que mena qui sap on.

Júlia Costa, 'Imatges i paraules', poemes inèdits

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Me gustan las poesías metafísicas. Las que van más allá de lo numerable.
Me gustan las tardes especulativas. El porqué, los proyectos, el devenir.
La poesía es metafísica, nada positivista ; es humana e impredescible.
Te sigo leyendo
Salut

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel!!!

Ramon ha dit...

Un bell poema, carregat alhora de sentiment i lògica. Un plaer navegar pels teus blogs, sempre plens de bons regals!.

Júlia ha dit...

Gràcies, Ramon!!!

Glennis ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.