16.6.15

DIVENDRES VESPRE, AL BARRI


Fotografia manllevada aquí


Avui, en aquest barri, les andròmines
poden deixar-se a cada portalada
i els diligents treballadors nocturns
d’aquí una estona, se’ls emportaran
qui sap on, car tot es torna nosa
quan els anys i els nous corcs hi fan estada.

Prestatges despintats i taules coixes,
cadires de reixeta foradada,
matalassos tacats per tants pecats,
estranys objectes, rampoines inútils,
portes que van tancar somnis i amors,
calaixeres on viuen escarabats
i quadres sense firma, de paisatges
que algun dia van fer somniar en fugides
vers neus eternes o topants exòtics
als humils estadants d’aquestes cases.

Els focs de Sant Joan d’uns altres temps
eren molts més pietosos i assenyats
i més poètics, diguin el que diguin.


Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

1 comentari:

Miquel ha dit...

M´agrada...
Tot és tan cert.