22.5.15

MATÍ




MATÍ


Llangor de jubilada desvagada
al matí que s’acosta lentament
sense sentit i sense obligacions.

La flaire d’un cafè revifa l’aire,
                                         escolto
la cançó de les tasses i les copes,
dels plats i dels coberts,
dels llums que tornen
a il·luminar les cuines escalfades
pel foc que encén el dia que vindrà.

La nit es dilueix, la claror arriba,
dibuixa franges de colors al cel
i el sol retorna al seu camí de sempre
arrossegat pels bous de les rondalles.


Júlia Costa, poemes inèdits 2015


1 comentari:

Miquel ha dit...

Llangor de jubilada desvagada
al matí que s’acosta lentament
sense sentit i sense obligacions.


Molt bó

Salut