19.5.15

EL FUNÀMBUL





El funàmbul valent salta teulades,
empaita els gats festejadors.
                                        Somica.

Es creua amb els oficis oblidats
i amb els de sempre:
dones explotades
que cerquen un jornal desesperat,
escura-xemeneies a l’atur,
cambrers que tornen a la llar segura,
flequers a la recerca de pasteres,
bastaixos dels mercats,
noies fastiguejades que netegen
uns avis decadents i rondinaires,
xicots sense demà,
rodamóns, policies avorrits,
metges de guàrdia, escombriaires àvids,
homes del sac i bruixes de la fosca.

No perd mai l’equilibri, té el secret
de l’estabilitat sense vertigen.

Un campanar que encara resisteix
escampa un so oblidat. 
                            Moren les rates
als cataus on l'oblit es fa llegenda.



Júlia Costa, poemes inèdits, 2015

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Como toda la serie que estás sacando del 2015 en Poemas Inéditos...Me gusta cantidad.
salut

Júlia ha dit...

Gràcies!!!