20.4.14

CARRER AVALL


Carrer avall


Carrer avall s’atura el temps
i el carretó de la pena.
Amb el fred de març a dins
se m'esmuny la primavera.

Han omplert aparadors
de vestits lleugers, de seda
i una riada de gent
s’emporta al mar les voreres.

Els cotxes de molts colors
emmirallen la drecera
per on se’n va el temps feixuc
vestit de bubota vella.

Una òliba al campanar
d’un gratacels, s’enlluerna,
cercant per on fuig el sol
quan ella surt de cacera.

Dins el claustre de la seu
les oques callen i el terra
acull històries de por
i rondalles de misèria.

Massa gran és la ciutat
per als rodamóns que cerquen
edredons apedaçats
de felicitat sobrera.

Carrer avall s’amaga el temps
I el carretó de la pena.
A dalt d’un cel emboirat
s'hi encén un llumí violeta.

Júlia Costa (La Pols dels Carrers)