14.7.13

DESPRÉS DE LES BALLADES





Plany al congost.

S’escapça l’esperança.

El vell manxaire
no ha aconseguit mestratge al seu ofici.

Es decandeix la fressa de la festa.

Els llums es tanquen,
l’alba es deixondeix.

Tornen a casa els balladors exhausts
deixant al seu darrera una sentor
d’alcohol cremat, de beuratges inútils
i de suors i fums i malaurances.

Els amants, avorrits,
somnien infanteses impossibles.


Breu és el temps, s'apaguen les fogueres.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2013)