28.3.13

DONA JOVE LLEGINT UNA CARTA







Poema escrit a partir d'una obra d'art:

JOVE LLEGINT UNA CARTA (VERMEER)

Oh, noia del passat, adolescent antiga,
Que llegeixes la carta davant del finestral,
Mai sabré què t’explica aquest estrany missatge,
Si és d’un amor llunyà o d’un parent banal.

Respira pau la tendra llum que ombreja el teu rostre,
Ets més real i eterna que el meu precís present,
Les fruites de la vida reposen a la taula,
El vidre reflecteix el teu posat absent.

Vull córrer la cortina i amagar el teu misteri,
Del que saps i esperaves no en conec el secret,
No sé res dels teus pares ni de la teva feina,
Ni on és la teva casa, ni el teu petit indret

Oh, noia del passat, eterna i immutable,
La pau sense neguits et protegeix del mal,
Si un dia vas ser fràgil i feble o malaltissa
Avui ets art per sempre, bella noia immortal.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2013).

Treball literari fet en per al grup TENS LA PARAULA.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

El interiorismo siempre es sugerente...el poema acompaña.

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Jo, vaig conèixer Johannes Vermeer, quan fa anys vaig anar a Holanda, i vaig visitar diverses ciutats.
Anys després, em van regalar el llibre, la Jove de la Perla, ia continuació, vaig veure la pel · lícula al cinema tres vegades, i em va agradar, cal ser entès en art i jo no ho sóc només m'agrada saber, i ara veient les teves blocs, veig una pintura similar a la jove de la Perla, i al costat del teu poesia, m'han recordat tot això.
Bonica poesia, i també van ser temps molt difícils, el mateix que ara ...
Una abraçada Júlia, i BCDS.

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel i Mª Trinidad, pels comentaris!!!