25.10.12

PREMI DE POESIA, A TORTOSA


Dimarts vaig rebre, amb aquest poema, el premi de poesia de la Fundació Fe i Cultura, Mossèn Manyà, de Tortosa. No el considero aquest un premi més  pel fet que el jurat era de molta categoria intel·lectual, cosa que no és gaire habitual: Gerard Vergés, Zoraida Burgos, Jesús Massip i Emili Rosales.  Joan Baptista Manyà i Alcoverro (1884-1976) va ser també un reconegut intel·lectual, erudit, defensor de la llengua catalana i d'un gran prestigi en molts camps de la cultura.




TOQUEN A MORTS, AL POBLE, EN UN DIA DE FESTA


També es mor a l’estiu. També hi ha guerres
i malvestats, inundacions, sequeres
i terratrèmols i inquietants notícies
sobre un món que no acaba de fer net.

Però al mateix temps, malgrat tanta disbauxa,
una calma prudent, una advertència
feta d’afectes, de saviesa vella,
com el consell d’un mestre saberut,
ens ve a cercar quan la calor és feixuga,
enmig  d’una galvana neguitosa.

S’escurça ja, a poc a poc, la tarda.

No és estrany que les festes de les viles
se celebrin encara en aquest temps,
malgrat que les collites i veremes
siguin avui més còmodes i amables.

Són tot un símbol de la vida breu,
aquestes festes amb gegants i danses:

De la il·lusió que ens fa creure immortals,
de la necessitat de fer mudança,
per enyorar, després, el que hem deixat
quan encara l’orquestra de lloguer
escampa els sons d’una cançó d’abans
sota les banderoles de colors.

I  una frescor sobtada, prematura,
acompanya aquest so de les campanes
quan un difunt, que jo no coneixia,
s’acomiada dels anys i dels estius
mentre jo escric darrera la finestra.

Júlia Costa, premi poesia Fundació Fe i Cultura (Tortosa, 2012)



17 comentaris:

Miquel ha dit...

M´agrada molt....Felicitats...i salut

Calpurni ha dit...

Moltes felicitats!
EL poema és preciós.
Salut i poesia.

Clidice ha dit...

Moltes felicitats!

Ramon ha dit...

Matisos i contrasts de la vida, de la quotidianitat fets poema.
Felicitats i enhorabona pel premi.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Moltes felicitats, per un premi ben merescut.

El que em passa pel cap ha dit...

Felicitats, Júlia, és un poema bellíssim, mereixedor d'aquest important reconeixement.
Glòria

Júlia ha dit...

Moltes gràcies a tots/totes, no és el Planeta ni el Carles Riba, però fa il·lusió!!! Ja dic que, més que res, em fa il·lusió considerant el jurat que l'atorgava.

Enric H. March ha dit...

Felicitats, Júlia!

Júlia ha dit...

Gràcies, Enric!!!

Mª Jesús Verdú Sacases ha dit...

Moltes felicitats pel teu premi.

Un placer havert descobert aquest blog

Júlia ha dit...

Gràcies, Maria Jesús, pels teus amables comentaris!!!!

GLÒRIA ha dit...

És un poema molt bell. Enhorabona, Júlia però...no discriminis els lectors de jurats. Què sabrem nosaltres de quina sensibilitat té cada un? Gerard Vergés o un anònim poden tenir, podem tenir una sensibilitat de qualitat idèntica.

Júlia ha dit...

Glòria, jo he estat jurat d'algun premi local i sé les limitacions que s'hi donen i també com condiciona 'la moda literària' dels components. També sé que de vegades es demana de ser jurat a persones que tenen poc a veure amb poesies ni novel·les, per motius diversos. Per això els premis són molt relatius però al menys els petits no tenen 'pressions editorials' ni estan arranjats d'entrada.

Només és que en aquest cas es tracta d'un jurat de persones amb un pes específic en el món de la cultura i amb 'certa edat', no és garantia de res però em mereixen respecte literari.

De tota manera, tot és relatiu, evidentment.

iruna ha dit...

felicitats, júlia.

no sóc amant dels premis, però m'ha fet il·lusió llegir ara, gràcies a un comentari que t'han fet a la panxa del bou, que has rebut este reconeixement des d'aquí mateix, de tortosa, per este poema que em commou des de les primeres paraules, "també es mor a l'estiu", fins les últimes, "i una frescor sobtada, prematura, / acompanya aquest so de les campanes / quan un difunt, que jo no coneixia, s'acomiada (...)"/ mentre tu ho escrivies.

del jurat només "conec" i he llegit la zoraida. sempre m'ha agradat. i m'ha semblat bonic llegir-te ara explicant este respecte que et mereixen.

estic d'acord amb això que dius, que els premis sempre són molt relatius. però m'alegra saber que has rebut este reconeixement de persones que viuen on visc, com si d'alguna manera te'l fessen arribar en nom de tots los tortosins, també dels que som anònims :)

gràcies per anar escrivint i dixar-mos llegir-te, júlia.

GLÒRIA ha dit...

Sí, Júlia. Tens raó i fa il·lusió que t'hagin escollit persones llegides i de bon gust. Potser jo necessito pensar sempre en els que no som famosos però fa anys que llegim i sabem discernir.
HYo torno a dir amb plaer: El poema és molt bell.

Júlia ha dit...

Gràcies, Iruna, Zoraida Burgos hauria de ser més coneguda, el mateix que Vergés. I tants d'altres, és clar.

Jo sóc molt escèptica amb el tema dels premis però tinc la meva vanitat, com tothom, i quan te'n donen un, encara més si hi ha un afegitó 'econòmic', ni que sigui modest, se'm remunta la grafomania vocacional, la veritat.

Júlia ha dit...

Glòria, el tema literari és complex -com tots, potser- i un mateix autor pot tenir coses que t'agraden més i coses que t'agraden menys, per això quan és gent d'una certa edat que ja pot presentar una mena de 'balanç general' important em mereix respecte.

Per altra banda, com he comentat abans, el tema dels premis és complex i subjectiu, els grossos estan molt condicionats a compromisos, modes, necessitats editorials... Al menys aquests més petits i locals compten amb la bona voluntat dels organitzadors i no et demanen despeses 'inversores' com aquests de novel·la que exigeixen set còpies no retornables, i això en temps d'internet!!!