18.9.12

INSTANTS


Instants



El setembre ha escurçat les tardes lluminoses,
al carrer, cap al tard, s’hi aplega un món pintat,
hi ha molts infants jugant, sorollosos i alegres,
i  velles que remuguen quan els veuen jugar.

Els nois fan un partit de futbol cada dia
i les nenes passegen nines als seus cotxets,
surten dels locutoris, amb un somriure als llavis,
persones que han parlat amb amics i parents.

La fruita de colors s’aplega a les botigues,
i  de tots els colors és el món que m’acull,
un món que es fa petit i també imprevisible,
diferent del passat, diferent del futur.

Potser un dia un infant dels que juguen i criden
recordarà, ja vell, aquest vespre encantat,
i escriurà una novel·la sobre la seva vida,
on aquests moments d’ara tornaran a surar.

Entro a la biblioteca i cerco una novel·la
on algú que va viure en un carrer d’abans
el recorda i l’explica i es plany que ja no sigui
com quan ell hi jugava, humil i malgirbat.

Al final sempre hi ha qui cerca una infantesa
en algun racó vell que el temps ha fet malbé,
mentre un infant que juga, indiferent se’l mira,
sense entendre la fràgil durada del present.

Júlia Costa. La pols dels carrers (Meteora, 2006)

10.9.12

LA NOVA TARDOR


Nova tardor

La tardor gairebé no es percep, prop de casa,
i tan sols una olor de frescor i una llum abaltida
anuncien la fi de l’estiu i els seus dies tan llargs


Pels matí veig infants que se’n van a l’escola,
al país que era meu i que avui no em pertany com ahir,
i recordo el meu avi folrant antics llibres
amb el paper blau fosc d’uns anys plens de desigs i futur.


Al carrer hi van plantar arbres d’altres contrades
I algun àngel pintor els hi ha dat un lleu toc
de grogor imperceptible, precursora de fràgils viatges
a  la terra on reposa l’eterna verdor.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2011)