30.3.12

Nit des del balcó






Nit des del balcó

Un tros de cel per on s’esmuny la lluna
i on fins i tot en dies com aquest
podem ensopegar-nos amb planetes
brillants i amb rams d’estels de llum modesta,
omple l’espai on el carrer de casa
dibuixa un viarany de foscor nova
entre terrats, que freguen antics núvols.

Júlia Costa. Poemes inèdits (2011).

2 comentaris:

Miquel ha dit...

me gusta...y mucho

Júlia ha dit...

Gràcies!!!