Santa Madrona
El campanar, entre terrats, s’enlaira,
guaita l’abaltiment del barri antic,
i desitja el castell de Montjuïc
arrabassar el tresor d’algun drapaire.
Dels vells focs n’ha restat una guspira.
La santa duu un vaixell sense retorn,
i enyora el pa calent d’algun vell forn
o el so perdut d’uns cavallets de fira.
Torna la fresca del palmó daurat
i un dijous sant amb gust de farigola
i una quaresma de color morat.
Resta al confessionari, agenollat,
un infant que ha trencat la guardiola
per a treure'n espurnes de pecat.
Júlia Costa. Indrets i camins. joescric.com (2004)
1 comentari:
Sona molt bé. Salut i bones festes.
Publica un comentari a l'entrada