Hercules Wrestling with Death for the Body of Alcestes
Lord Frederic Leighton (1830 - 1896)
Leighton House Museum
Alcestis
Alcestis va oferir-se al sacrifici,
és ben sabut com va anar tot
al menys
per part d'aquells que tenen afició
a les velles històries dels antics.
De fet, romàntica i afeccionada
al cinema i als versos, esperava
que el seu home, l’Admet, de cap manera
no acceptés una rauxa tan absurda.
Ell va prometre que no es casaria
mai més. De fet, potser sí que pensava,
en el fons, que amb el temps i la distància
el regne de la mort seria lluny
i possible una nova amant a casa.
Qui pot saber el que pensa un bon marit
quan promet que l’oblit no té prou força
per esbandir els records dels anys feliços?
Quan va tornar a la vida, resignada,
es deia que l’amor sempre decep,
i que els homes no valen un borrall
al costat d’una dona. Va adaptar-se
i va fer el paperot i fins i tot
sembla que va envellir amb el seu marit
segons diuen les cròniques antigues.
En una societat tan patriarcal
calia ser del tot possibilista,
doncs encara faltava molt camí
per tal que els drets socials de les senyores
esdevinguessin un fet consumat.
Si d’amagat va tenir un embolic
amb un heroi o amb un criat de casa
són coses que ningú no va explicar
en aquells temps, ni tampoc en els nostres.
Júlia Costa. 'Mitologies', 2010. Poemes inèdits.
2 comentaris:
i qui pot saber el que pensa una bona dona quan promet...etc..etc ?
Els esser humans som molt similars...
Sí, Miquel, però pel que fa al mite, el marit hi fa un paper ben galdós:
http://es.wikipedia.org/wiki/Alcestis
Publica un comentari a l'entrada