Enganys

Trafolleria periodística,

mitges paraules al rebost,

un suau perfum d’ensarronada,

i un color groc de frau barat.

Música feble que barbolla

temes d’amor i falsedat,

lletres que canten la patota

d’una justícia de lloguer.

Apelagoses xerrameques,

argúcies velles del temps nou,

maldestres trucs d’il·lusionista,

trampes llustroses dels experts.

Es dissimula la galvana

amb paperassa de colors,

amb estadístiques i informes,

i amb grans projectes a bon preu.

Res de nou, doncs. El desengany

planeja al cel de les misèries,

i els triomfadors, invulnerables,

creuen que són imprescindibles.

      Júlia Costa. Poemes inèdits