L'INICI DEL CAPVESPRE, al grup de lectura de l'EDITORIAL METEORA

Des de l'any 2006 funciona un grup de lectura a l'Editorial Meteora, molt interessant i força diferent d'altres grups pel fet que els llibres es trien per votació dels assistents, recollint primer una llista de suggeriments fets pels lectors. El grup és, a més, totalment obert a la participació. Malgrat estar organitzat per una editorial, tan sols es tria un títol de la mateixa editorial cada any. En aquest cas es va triar la meva darrera novel·la, cosa que sempre fa il·lusió, encara més quan t'adones de com n'és de difícil mantenir 'viu' un llibre després d'un any i escaig de la seva publicació, si no ets mediàtica ni tens coneixences que en parlin en els mitjans de comunicació majoritaris. Sé que és un bon llibre, més enllà del tema dels gustos personals, subjectius, variables i diversos. 

Resum de les opinions del Grup de Lectura en la trobada del 21 de juny de 2010 sobre

L’INICI DEL CAPVESPRE, de Júlia Costa:

Aquesta vegada el nostre Grup de Lectura tenia ocasió de comentar un llibre d’una dels

seus components, amb la qual cosa les distàncies curtes estaven assegurades. Cal dir que

el llibre de Júlia Costa va aconseguir l’aprovació general i va suscitar un interès elevat

entre els assistents a la trobada. De principi es va dir que l’exposició del text et manté

atrapat i en tot moment vols saber què passarà. Es va considerar també un bon retrat de

la ciutat de Barcelona, especialment del Poble-sec i dels barris de la muntanya de

Montjuïc, tot i que potser es va trobar a faltar una mica més d’ambientació en l’entorn

de les barraques on es cria en Pep Martínez Baltà, el protagonista.

Se li va demanar a l’autora fins a quin punt l’obra era autobiogràfica i es va elogiar la

identificació que algunes lectores vinculades a l’ensenyament van sentir en els

fragments on es parla de l’Escola Normal i dels estudis de Magisteri dels anys seixanta i

setanta, època que es va trobar molt ben descrita, amb la clara voluntat de l’autora de

fer-ne un retrat fidel més que no pas una crítica. Es va valorar molt que el text reflectís

la història de la quotidianitat, que es fes esment que a les barraques de Montjuïc també

hi vivien catalans, detall que de vegades s’ha obviat interessadament, i alguns lectors

van trobar en l’obra de Júlia Costa pinzellades de l’estil de dos grans mestres: Mercè

Rodoreda i Juan Marsé.

Es va elogiar també l’estructura de l’obra, que tot i ser complicada, ja que salta

constantment en el temps i entrellaça les històries de diferents i nombrosos personatges,

mai no permet que el lector es perdi, ans al contrari. Un altre detall favorable és que, tot

i saber de bon començament la resolució de gran part dels fets, l’obra manté viu

l’interès fins al final, el qual, com tota l’obra, no és precipitat i manté el to plàcid

general de la narració. Es va parlar també de talent literari pel que fa a la resolució dels

capítols, i de la circumstància que uns fets normals i corrents esdevinguin material

perfectament novel·lable gràcies a la bona literatura de la Júlia. El títol de l’obra també

es va considerar ben trobat i definidor de l’ambient i el to de la novel·la.

Formalment, hi ha en l’obra un intent clar de recuperació del llenguatge popular, del

català genuí de Barcelona; la narració es va considerar molt correcta i la prosa va ser

qualificada de musical i se’n va elogiar la bona puntuació.

Per a molts membres del Grup l’interès més gran de la novel·la va raure en els seus

personatges, els seus sentiments, les seves accions i la seva evolució i interrelació al

llarg de l’obra. Es va comentar que alguns semblaven persones incapaces de ser felices,

imbuïdes d’un to trist, conformista, amb la clara excepció de Nita Baltà, un dels pocs

personatges amb empenta decidida i amb actitud positiva davant les dificultats de la

vida. Es va comentar que algun dels personatges potser permetia una mica més de

desenvolupament perquè el seu paper en la novel·la semblava oferir més possibilitats.

També es va assenyalar la innegable importància dels personatges femenins que

envolten el protagonista, ja que de fet són les accions de les dones de la novel·la el que

fa que Pep vagi prenent decisions, o de vegades cregui que és ell qui les pren. Es va

destacar el tipus d’estimació d’Emma, molt pacient i d’una constància a prova del pas

dels anys. Encara sobre Pep es va dir que el seu caràcter farcit d’amargor ve condicionat

sens dubte per la mort de Maria Teresa, la seva muller, i pel dramàtic camí a què

s’aboca la seva filla gran. Tot i així, després de la venjança, Pep continua presoner d’un

remordiment del qual no s’alliberarà mai.

Júlia Costa va anar explicant-nos moltes coses del procés de creació de la novel·la i ens

va dir que l’obra té traços autobiogràfics a partir d’algunes anècdotes que ella ha viscut

o ha conegut. En la utilització del llenguatge de l’obra va indicar la seva clara voluntat

de convertir en actiu un tipus de llenguatge passiu que sovint no es fa servir per por que

sembli massa literari, però que en una novel·la és lícit i necessari recuperar i tornar a

difondre per tal d’enriquir la llengua de tots plegats. Va defensar el català genuí de

Barcelona, el de tota la vida, i el va qualificar de tan ric com el rural. També va

comentar que els estudis de Magisteri, en l’època que tracta l’obra i també

posteriorment, han patit un cert complex d’inferioritat, com si els mestres no llicenciats

fossin una mena de lumpen intel·lectual, un estigma que molts ensenyants arrossegaven

molts anys, potser fins que no es treien un títol acadèmic superior.

Júlia Costa també va confessar sentir una certa atracció pels personatges grisos, els que

en realitat componen la gran majoria de la societat, perquè les seves històries poden

semblar quotidianes, però sovint amaguen autèntics drames vitals. La Júlia també ens va

fer saber, entre d’altres curiositats, que un dels personatges de la novel·la, la senyora

Puigsallança, una dama benestant del Masnou per a la qual treballa la Nita Baltà, ja

havia sortit en una altra novel·la seva, Enmig d’orats i savis.

Com d’habitud, el nostre agraïment més sincer als components del Grup de Lectura per

la seva assistència i per les seves encertades contribucions al debat, i molt especialment

a la Júlia Costa per les seves respostes i la seva amabilitat. Us esperem a la nostra

pròxima cita:

A LA CARRETERA, de Jack Kerouac, Edicions 62 / Anagrama, 2009.

(Dilluns, 19 de juliol de 2010, a les 7 de la tarda).