20.6.10

Celobert







Tinc el vestit somall, estès al celobert,
i encara no està a punt per la ballada
de la tarda de festa de diumenge.


Ha plogut a la nit, una pluja constant
que ha esmaltat les parets i les velles baranes
amb una capa lleu de brillantor poruga.


Han crescut les llavors d’alguna estranya mena
de mongetera màgica, al pati dels veïns
i han conformat un arbre de branques malaltisses
que cerca llum i sol entre les galeries.


A l’enforcall de branques, daurades cassanelles,
amaguen el miracle d’uns paràsits que esperen
el moment de ser adults i deixar el seu recer
per volar amb ales noves cap als terrats del barri.


Un avió s’ha esmunyit pel rectangle de cel
visible des de casa. I s’ha empassat la cua
flonja, ensucrada i feble, d’un núvol estantís.

Júlia Costa. Poemes inèdits

2 comentaris:

Miquel ha dit...

M´agrada...

Júlia ha dit...

Gràcies!!!