L'escriptora Queta García, que va presentar L'inici del capvespre a Sant Boi ha fet una entrada al blog sobre el meu llibre:
El passat dimarts, dia 4, va tenir lloc a Cal Ninyo, la presentació dels llibres La pols dels carrers (poemari) i L'inici del capvespre (novel·la) de l'escriptora Júlia Costa.
La presentació va córrer a càrrec de l'editor Sr. Jordi Ferrando i de la que aquí us parla.
Com vaig comentar al llarg de l'acte, tots dos llibres em van encantar. No tenia el gust de conèixer a la Júlia ni les seves obres, i m'he trobat amb una literatura, en català, que us recomano perquè és de qualitat.
La Júlia escriu amb imatges, transforma les paraules en ullades, en idees visuals. Però també escriu sobre dones, sobre els problemes reals i la vida de cada dia, la del barri, aquella que poder alguns ja tenim oblidada.
Va ser un plaer poder compartir una estoneta amb ella i els seus llibres i animo a tothom a que hi participi d'aquests actes culturals que se'ns posen a l'abast.
Moltes gràcies Júlia per venir fins a Sant Boi a compartir la teva obra amb nosaltres i continua treballant perquè volem llegir més coses teves.
GRÀCIES, QUETA!!!!
2 comentaris:
..."escriu sobre dones, sobre els problemes reals i la vida de cada dia, la del barri,"...
Este es el secreto. Los problemas reales, que no virtuales. No hay trampa ni cartón, ni vendas. Y la misma miseria que tu dibujas de la prosguerra y que nosostros (los autóctonos)tenemos medianamente superados, se vuelven a repetir con la llegada de otra oleada de nuevos emigrantes, a grandes rasgos..1929 murcianos de las minas para el metro trasversal y la Exposición de Barcelona. 1940 oleada de extremeños por la escasez de mano de obra debido a la desaparición de tanto ser humano cuando la guerra civil...1959...Primera fábrica de coches y la emigración de Andalucía...Y la que hasta hace un par de años afluía en pateras en busca de una vida mejor, desde los pueblos allende el estrecho... La historia siempre se repite, pero no queremos verla. Sigue escribiendo sobre el hombre, su vida y sus miserias...y sus pequeñas alegrías. Lo haces muy bien. Un abrazo de tot cor. miquel
Como cantaba Yupanqui, Miquel, hablando del poeta 'vete a mirar los obreros, los hombres en el trigal y como lucha la gente por un pedazo de pan'...
Creo que mucha poesía y literatura se ha alejado demasiado del mundo real, sin embargo, como todo vuelve, espero que las cosas cambien.
Publica un comentari a l'entrada