3.5.10

Demà,presentació a Sant Boi!!!!!!




Demà, dimarts, faig una nova presentació de L'inici del capvespre a Sant Boi. I el dia 19, a Premià de Dalt, a la biblioteca. Quan tens la sensació personal d'haver escrit un llibre que creus que està molt bé i que pot interessar a molta i diversa gent i, al mateix temps, la percepció d'una certa invisibilitat injusta, més enllà del grup d'amics i coneguts habituals, és fàcil caure en un frívol sentiment de decepció vital el qual, si la teva vida fos només la literatura, podria arribar a ser força greu.

L'allau santjordià ha tornat a renovar els taulells de les llibreries. Vivim de novetats immediates i de propagandes coloristes. M'he adonat, en participar en alguns grups de lectura on han llegit el meu darrer llibre, que molts d'aquells que, un cop llegit, m'asseguren que els ha agradat molt, i fins i tot que feia temps que no llegien una novel·la que els agradés tant, en van iniciar la lectura amb una certa reticència, pel fet del poc ressò que ha tingut en els mitjans habituals de comunicació que són, no ens enganyem, aquells que se segueixen amb més atenció i fe. 

És clar que la gent et pot dir que li ha agradat per compromís però jo crec que ja he arribat a un punt en el qual sóc capaç de destriar la lloança de circumstàncies de la més sincera, encara més quan ve de gent que no coneixes de res i que podia haver callat sense problemes. Pel que fa als blogs, hores d'ara també hi ha recomanacions que tenen més prestigi que no pas algunes altres, però encara sort que existeixen, altrament la invisibilitat hauria estat molt més gran. He de donar les gràcies als amics blogaires Sani i Miquel, que per Sant Jordi van recomanar el meu llibre.

Podria ser ja una novel·la oblidada, de l'any passat, però per una sèrie de coincidències encara faré, de moment, aquestes dues presentacions, en referència a les quals vull mencionar tres persones que hi han intervingut i que també són escriptores:



Sílvia Romero, recent premi Columna Jove, juntament Alícia Gili, amb qui ja va col·laborar amb el reeixit Iskander, i amb qui comparteixo, a més d'aficions literàries, l'amor pel Poble-sec, que em va aconsellar de fer presentacions amb constància i em va facilitar contactes i emails. D'aquests contactes n'ha sorgit, amb el temps, aquesta presentació de Sant Boi.


Montserrat Assens, poeta, pintora i allò que en diem, promotora cultural, que m'ha convidat a presentar el llibre a Premià de Dalt i que en farà, juntament amb en Ferran Planell, la presentació. De la Montse no cal parlar-ne gaire, poeta del mes, i de molt més que un mes, gairebé tots i totes els qui passeu per aquí ja la coneixeu...



Queta Garcia, escriptora de Sant Boi, i també promotora i col·laboradora cultural en un munt d'actes que se celebren en aquesta ciutat, a qui encara no conec encara personalment. En organitzar la presentació a Sant Boi vaig començar a tafanejar pels blogs, cercant santboians relacionats amb la literatura. Així vaig ensopegar-me amb la Queta i li vaig demanar el favor, una mena de cita literària a cegues. Ha tingut l'amabilitat de llegir-se el meu llibre i d'acceptar el que li proposava, sense conèixer-me de res, i per això li estic molt agraïda.

El llibre ha tingut el seu modest ressò en mitjans locals: ràdios, publicacions veïnals, això sí. En aquest context t'adones del molt que desconeixes i de com, en el fons, caus tu mateixa en els pecats que condemnes, l'oblit de tot allò que no surt a la televisió o a les grans ràdios o als diaris de més tirada.

De vegades però, aquests nostres llibres, poc promocionats a nivell massiu, tenen una vida molt més llarga que no pas els altres. En tot cas, més enllà de la promoció de la novel·la, L'inici del capvespre m'ha permès de retrobar-me amb moltes amistats i fer-ne de noves. I això, en el nostre món del present, ja és molt, moltíssim. Gràcies a tothom.

5 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Y ahora las cartas boca arriba. En casa tendría un cuadro de Tapies solo por el objeto (su firma) y no por el concepto (el hacerme vibrar). ¿Qué quiero decir?, que para que tu libro sea leído, hay que untar a los diversos pululadores. Tu libro es bueno (doy fe), pero no está en el circuito adecuado. El circuito se compone por un lado, de tener a mano una buena casa publicitaria (que te hará contactar con personas que hacen entrevistas a tirada nacional y que suelen salir en contraportadas de la prensa), también te diré que eso vale dinero. Y por otro lado, estar en el ajo y cerca, de los distribuidores importantes (también lo consigue el gran publicitario). Si además, puedes hacer que en alguna entrevista que te hagan salga siempre lo bonita que está quedando Barcelona y lo bien que lo hacen los ediles, (en tu caso porque eres de aquí), tienes otro 20% ganado. No me canso de recomendar tu libro. Cuando esté traducido al castellano, comparé añgunos ejemplares para enviarlo allende fronteras. Tuyo, miquel

Júlia ha dit...

Miquel, ya sé todo eso que me dices, visto el panorama me conformo con ser autora 'de culto bloguero', ya no estoy para muchos trotes ni para inversiones dudosas... No es el primero que publico, a finales de los ochenta quedé, incluso, finalista del Sant Jordi y del Víctor Català.

Prefiero tomarlo con filosofía, tienes muchos desengaños si esperas demasiado.

Tot Barcelona ha dit...

Correcto. Como puedes observar, en este momento hay una persona joven metida en el circuito, (que acaba de editar su primer libro), y que dedica su tiempo a escribir sobre Barcelona. Mientras todo sean flores y violas, le irá bien, pero en cuanto se decante a contar lo que hay detrás de la verdadera Barcelona...ja parlarem...Un abrazo. tuyo miquel

Júlia ha dit...

Ai, la joventut, Miquel... creu que podrà amb tot i ja veus, ni tan sols de tot el marro de ciutat vella i de la dimissió de la regidora en sabem de la missa la meitat... Això sí que seria una bona història.

mar ha dit...

Gràcies Júlia per la teva ressenya i pel teu comentari... ja saps que em quedo bocabadada i sense paraules i tardo en reaccionar i a donar les gràcies (un somriure)
Ens veiem dimecres.
un petó