S'acosta Sant Jordi i molts bons llibres quedaran sepultats sota muntanyes de novetats diverses. En aquest món literari del present, que ha esdevingut efímer i fràgil, intentar que alguna cosa que has escrit i que consideres que té qualitat, sobrevisqui a la trista realitat del consum cultural, resulta gairebé impossible. Afortunadament, de tant en tant tens el goig d'ensopegar-te amb alguna sorpresa que et renova la il·lusió i l'entusiasme, com ara aquesta ressenya publicada a la revista Vila Closa, de Batea. El Patronat pro Batea ha endegat publicacions de molta qualitat i Josep Alanyà i Roig (a la fotografia, amb camisa blanca i amb d'altres persones del patronat) n'és una de les ànimes. Mossèn Alanyà és una versió moderna d'aquells capellans estudiosos i erudits d'abans, gràcies als quals s'ha conservat i conegut molta de la nostra història. Canonge i arxiver de Tortosa, ha realitzat estudis diversos sobre aspectes històrics i culturals relacionats amb les Terres de l'Ebre, però també referits a molts altres indrets d'interès. Per una joiosa casualitat és veí nostre a Batea, a un barri enlairat que es diu el Picatxo i que avui es troba en un interessant procés de rehabilitació.
SETMANA CULTURAL DE BATEA. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'L'INICI DEL CAPVESPRE'
Ressenya escrita per Mn Josep Alanyà i Roig a la publicació VILA CLOSA del Patronat Pro Batea (setembre 2009).
Entre els actes de la Setmana Cultural, tots ells interessants i participats, destaquem la presentació del llibre L'inici del capvespre, de Júlia Costa i Coderch, a la Plaça Major de Batea, a l'aire lliure tan agradable d'un capvespre bateà. El llibre, sortit a la llum el 2009, fou presentat per la presidenta del Patronat pro Batea, Manolita Blanch, que comentà breument el contingut de l'obra després de presentar l'autora, qui l'acompanyava, amb uns precisos trets biogràfics.
La Júlia, bateana d'adopció amb el seu marit Pere, ens són veïns al Picatxo, a ca la Berrugueta. Un dia van saber de Batea, van conèixer la vila i la seva gent i se'n van enamorar. Tots dos són grans amics de la cultura, de la natura, de la història, de la literatura, de la fotografia, dels paisatges i de les excursions. Quan van arribar a Batea ja portaven damunt, ultra l'aixovar i els mobles de casa, un fons vital, humà i espiritual, que, amb llurs persones, ha dignificat encara més la vila. Per això ens satisfà de compartir amb ells veïnatge i aficions.
La Júlia, mestra jubilada i escriptora, s'ha donat a conèixer dins el món de les Lletres amb una dedicació decidida a la novel·la per a joves i per a adults, obra publicada des de l'any 1993, quan va quedar finalista del premi Joaquin Ruyra amb la novel·la Enmig d'orats i savis. Dona creativa, la Júlia ha publicat Retorn a les boires i Ombres (1994), Rondalla del camí (1998), en el camp de la narrativa i, en el de lapoesia, ha donat a la llum el recull de poemes Indrets i camins (2005), que va merèixer el premi joescric.com, i el llibre La pols dels carrers (2006).
Dona inquieta, fecunda en les Lletres, ha ioptat als premis literaris més selectes del Principat i ha obtingut, en l'àmbit de la narrativa històrica, el Francesc Candel i, en el de la poesia, els premis Hilari d'Arenys, Andreu Trias, joescric.com i Ràdio Molins de Rei. Ha quedat finalista dels premis Sant Jordi, Víctor Català i Joaquim Ruyra. Recentment, el 2007, va guanyar el I Premi de Novel·la Olga Xirinachs amb La descomposició de la llum.
La inquietud cultural i social de la nostra Júlia, afermada en el compromís pel femenisme de major dignitat, l'ha endinsat pels viaranys més novells de les tècniques de comunicació global, gràcies a les quals té oberts i en manteniment constant alguns blogs que tothom pot visitar i jo recomano, com La panxa del bou, Tèrbol atzur, Un balcó al Poble-sec, La bibliotecària blogantera, Caracteres ocultos, on trobareu la Júlia i la seva obra tan naturalment com la trobem pels carrers de Batea.
La Júlia Costa, filla i observadora del món que desvetlla en poemes i novel·les, se'ns mostra experta en el domini de la metàfora i del símil,precisa en la construcció sintàctica de la llengua nostrada, recta en la conducció ortogràfica, clara i distinta en l'expressió de les idees i sentiments, justa en la ponderació de les paraules. la textura de les descripcions i dels diàlegs apareix al lector fresca i nítica, direca i vital, el millor continent per als personatges i històries d'ahir, d'avui i de sempre, que sorgeixen, com la verda tija del solc, de l'humus literari profund i potent de la Júlia.
Des de la joia de tenir-la entre nosaltres li seguirem les petjades literàries i bloganteres. De moment, alhora que li fem saber el gaudi que obtenim en la lectura dels seus escrits, volem felicitar-la pels èxits aconseguits i l'animem a incloure la nostra vila i la nostra gent, nostra història i paisatge, dins l'alambí màgic de la seva literatura.
3 comentaris:
Es un libro muy bien elaborado. Donde las conexiones se te hacen cercanas y denotan el sabor de barrio. en este caso Poble Sec, pero hubiera podido ocurrir en cualquier otro barrio de Barcelona. Es un libro que hace resaltar la condición humana. Lo recomiendo. Miquel
Gracias, MIquel!!!!
A ti, por el placer de leerte....
Publica un comentari a l'entrada