Dona amb gos, al meu carrer
La dona del gos petit
passeja quan minva el dia,
amb un posat arraulit
cap enlloc ella fa via,
esguardant un infinit
que jeu al fons de la nit
i al mar de la melangia
S’allunya al breu horitzó
del barri, que s’arrenglera,
amb el seu gos petitó
ensopega amb la vorera
i sembla que tingui por
i que demani perdó
a la multitud barroera.
No té fills ni té marit
ni germanes, ni cunyades,
i va escampant un neguit
per totes les cantonades,
i una olor de nen petit,
de sabó i de temps bullit,
i d’aigua de les bugades.
Té una història que no sé
i que sembla molt antiga,
amagada a un vell carrer
i a alguna vella botiga,
que fa sentor de cafè,
de betum de sabater,
de mel i de pa de figa.
Des de lluny la veig passar,
sempre camina cansada
i s’atura en el llindar
de qualsevol cantonada,
mentre prem amb una mà
la corretja ben lligada
del seu gos sense demà.
Tinc por de ser jo mateixa
qui mena aquest gos petit,
i camina sense queixa
pels carrers, quan ve la nit.
4 comentaris:
"Temps bullit..."
Uff
Bona observació del carrer, bones percepcions olfactives, ben adjectivades. Una estampa del dia amb reminiscències que el traspassen.
Càndid, no sé com interpretar aquest Uff va dir ell, he, he.
Molts gràcies pel comentari, Olga.
Publica un comentari a l'entrada