24.12.17

POSTAL DE NADAL


NADAL 2017

Ara és el temps dels records que retornen,
l’època freda que encalça el futur,
la de nits llargues i neu a muntanya,
la  de botigues farcides de fum.

En aquests dies la molsa s’escampa
damunt la terra abaltida i silent,
i les cançons oblidades reviuen
i uns reis segueixen la ruta del vent.

Potser les coses no són com voldríem
i el desengany s’arreceri al llindar,
i ens anguniegi aquest buit de l'absència
dels qui algun dia vam poder estimar.

I malgrat tot, una nova esperança
s’encén a un cel amagat i remot,
rere les tendres bombetes de fira
i avets guarnits que  s’enyoren del bosc,

mentre un infant, el petit de la casa,
ens enfarina teulades i pous,
a aquest Betlem a la mida dels àngels,
amb serralades de suro cendrós.

Torna la llum, amagada i pregona,
espurna lleu d’un estel de cartró.
I una miqueta de pau entendrida
esquitxa el cor d’un escèptic pastor.

Júlia Costa, poemes inèdits, Nadal 2017